Les preposicions

Les preposicions són paraules invariables que relacionen el terme al qual s'anteposen i un altre element sintàctic.

Podem distingir entre preposicions àtones i tòniques.

ELISIÓ DE PREPOSICIONS ÀTONES

· Les preposicions a, amb, de i en no poden usar-se davant la conjunció que.

AMB PREPOSICIÓ	SENSE PREPOSICIÓ DAVANT QUE
Estic acostumat a vindre prompte	Estic acostumat que vingues prompte
Es va conformar amb les molles	Es va conformar que li donaren les molles
Estem il·lusionats de fer eixe treball	Estem il·lusionats que facen eixe treball
Té interés en l'aplicació de les teories	Té interés que s'apliquen les teories

De vegades s'ha d'afegir una expressió com el fet per tal que la construcció resultant no quede massa forçada.

Cal no confondre la conjunció que amb el relatiu i interrogatiu què: Amb què (= quina cosa) ho escriuràs?. Els animals de què (= dels quals) em vas parlar.

CANVI DE PREPOSICIONS ÀTONES

· Les preposicions amb i en no s'usen davant infinitiu i es substitueixen per a o de: Està acostumat a pintar-se casa. Confia de tornar dilluns que ve.

L'AVL permet el manteniment en el cas de precedir un complement de règim: Insisteix a/en acompanyar-nos. Es conforma a/amb acabar la carrera.

La preposició en pot usar-se davant infinitiu quan es tracta d'una expressió temporal equivalent a al + infinitiu: En fer-se de nit ens n'anirem a casa.

USOS DE A I EN

EXPRESSIONS DE LLOC
	COMPLEMENT AMB LA PREPOSICIÓ A	COMPLEMENT AMB LA PREPOSICIÓ EN
Destinació d'un moviment	Pujarem a Segària
Localització davant noms propis de lloc	Visc a Xeresa
Davant l'article definit	Estic contenta al despatx	Estic contenta en el despatx
Davant de noms sense determinant		Sempre dinem en casa
Davant d'indefinits, quantitatius, demostratius i relatius		Vaig contractar la hipoteca en una notaria Ho ha aconseguit en poques ocasions Ho has buscat en aquell prestatge? El disc dur en què ho havia desat s'ha esborrat

	EXPRESSIONS DE TEMPS
Davant de	AMB LA PREPOSICIÓ A	AMB LA PREPOSICIÓ EN
Sintagmes nominals definits	Els trobaré a la una
Sintagmes indefinits i localitzacions de caràcter duratiu		L'arròs estarà en una hora; En tota la setmana no he tret trellat.
Davant infinitiu	Al bufar el vent no juguem bé al tennis. (amb valor duratiu)	En tocar la campana eixirem de classe. (amb valor puntual i immediatament anterior a l'acció de l'oració principal)

A + COMPLEMENT DIRECTE

El complement directe va sense preposició introductòria a, excepte quan es tracta d'un pronom fort, les expressions recíproques l'un a l'altre, etc. o que hi haja possibilitat de confusió amb el subjecte:

Pots portar els meus convidats en el cotxe?

Va portar a ella en cotxe.

Penseu que afectaran els ordinadors als oficinistes?

USOS DE EN i AMB

Cal reservar la preposició amb per a introduir complements circumstancials d'instrument, companyia, manera, mitjà, contingut: Cal menjar-s’ho amb la forquilla. Vine amb mi.

En alguns casos es poden utilitzar ambdues: Ho vaig celebrar en ocasió de / amb ocasió del meu aniversari; En/Amb relació d’eixe treball t’he de dir... No m'agrada anar en/ amb avió (i tots els mitjans de transport).

USOS DE DE

·Sentit partitiu amb un nom elidit: Vaig arreplegar tres ordinadors portàtils i un de sobretaula.

·Complement del nom. Quan volem expressar l'origen, el contingut, la matèria o la procedència: planxa de vapor, avió de reacció, corbata de ratlles.

Davant d'un infinitiu complement directe amb els verbs assajar, dir [amb el valor de proposar] pregar, provar i mirar [amb el valor de procurar]: Hem mirat de fer-ho tan bé com hem sabut.

·Aquest ús és potestatiu amb altres verbs que també indiquen projecte o desig: Li vaig suggerir (d') investigar les relacions socials subjacents.

·Davant d'infinitiu quan fa de subjecte o de predicat nominal: És permés de debatre. L'objectiu era aconseguir el premi.

ÚS DE PER I PER A

És una de les qüestions més controvertides de la normativa, sobretot davant d'infinitiu.

PER / PER A

PER: Complements finals que presenten un matís de causa no efectiva i fan referència a la intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa: No parla per no ofendre.

PER: L'oració final fa referència la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció. Quan s'hi vol destacar la idea de finalitat per damunt de la intencionalitat també pot usar-se per a: S’entrena per poder competir. Fa règim per a aprimar-se.

PER A: complements finals on falta la idea d'intencionalitat (subjecte inanimat, l'oració no designa una acció; l'oració d'infinitiu modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi): El cotxe no està per a res.

CAP A/ CAP

Cap a es redueix a cap davant els adverbis demostratius, de direccionalitat i demostratius començats per a: cap ací /aquí, ahí, allà, amunt, avall, avant, arrere, enllà, endins, aquest, aqueix, aquell: Torna cap arrere que estàs massa cap a la vora.

COM A / COM

COM A s'utilitza quan té valor predicatiu i equival a 'En qualitat de' i amb valor comparatiu equivalent a com si fóra, a la manera de: Va parlar com a President.

La preposició COM s'usa quan introdueix un sintagma comparatiu començat per un article definit o indefinit: Ho ha escrit com un poeta.

FINS A / FINS

Valor espacial. S'usa fins a quan també és possible a i fins en els altres casos: Del cim estant albiràvem fins a Eivissa.

Valor temporal. S'usa fins davant adverbis díctics (ahir, demà, ara, enguany), amb sintagmes preposicionals i amb oracions introduïdes per que o per fa i s'usa fins a en els altres casos: No tornarem fins demà. No tornarem fins a l’any que ve.

S'usa fins quan equival a fins i tot o inclús: Va estudiar fins les notes a peu de pàgina.

En els altres usos es manté la forma fins a: Hi havia fins a tres mil persones al pavelló.

BARATA. És sinònima de a canvi de: Va complir barata que li comprares un mòbil.

SENSE. Pot utilitzar-se també sola si el complement es pot recuperar a partir del context previ. La forma antiga sens es conserva en expressions com sens dubte, sens falta i sens fi: Sens dubte, després de collir totes les taronges ens hem quedat sense.

ULTRA. És una forma arcaica que significa de més a més i s'usa en registres formals: S’ha aconseguit, ultra la nòmina, una paga extraordinària.

VERS, ENVERS, DEVERS. Signifiquen cap a: Es va dirigir envers Dénia.