Resum
La construcció
està destruint les platges valencianes, però com que es
fa en benefici econòmic, no sembla
una gran problema. La població, lluny d’escandalitzar-se per la pèrdua
irreversible que allò provoca, ho veu com un fet quotidià i no fa res per
solucionar aquesta situació. Fins que siga massa tard. (a.1 0,3/1)
El tema és la passivitat de la població davant la construcció del litoral. 4
El títol no és temàtic, ja que no es
connecta de manera directa amb el contingut del text. 5
(a.2 0,1/0,5)
El mapa conceptual és el següent:
No obstant
Ja que
En aquest, la
idea principal és la construcció al litoral, i les idees secundàries, les conseqüències
(destrucció de les platges) i els motius pels que pels quals es consentix (beneficis).
D’acord amb l’estructura textual externa,
el text es divideix en dos paràgrafs. En el primer s’explica la situació, i en
el segon s’expressen es les raons per les quals no es fa res en contra. 7
És un text enquadrat, ja que el tema apareix al
principi, s’explica a continuació, i al final es recorda.< + El text, a més, és climàtic, ja que finalitza amb la reflexió de “ens adonarem del que
estem perdent massa tard”. +
La isotopia és “quimera de l’or”. 8
La progressió temàtica és de tema constant, ja que les noves informacions
s’incorporen a la primera informació sense canviar el tema. 9 (a.3. 0’7/1’5)
Pel que fa a l’adequació, l’àmbit d’ús del text és
periodístic (es tracta d’una columna) 10 ,
i el tipus de text és argumentatiu, ja que intenta influir en l’opinió del
receptor mitjançant arguments e i idees. 11
Trobem intertextualitat al títol mateix, ja que “la quimera de l’or” és una pel·lícula
de Charles Chaplin. <
Són pressuposicions “construint camps de
golf en territori assedegat en una necessitat primària”, “predicació en el
desert” i “grues que omplin l’horitzó d’un malson de ferro”. 12
La funció lingüística predominant és la
conativa, ja que la finalitat de l’autor es influir en l’opinió del lector.
<
La varietat lingüística emprada és la
varietat oriental, per l’ús “d’aquest” i “avui”, i les formes reduïdes dels
pronoms febles (“et”). NO 13, 14
La figura
literària més emprada és la ironia (“Construir... dret irrenunciable” i “Al
final... menjars exquisits”). <
La cohesió es fa per mitjà dels elements lexicosemàntics,
com ara els camps semàntics (“ciment”, “rajola”, “formigó”) 15, la nominalització (“destrucció”,
“complicitats”) 16 i la metàfora
(“endevinar... arrancant-nos”), entre altres. 17
També pels
connectors (“abans de” i “al final”- conclusió; “com”- exemplificació;
“malgrat”- concessiu). 18
La modelització modalització es veu en els mots valoratius (“destrucció”,
“malson de ferro”, “rival”), dixi personal (“descobrirem”, “casa nostrea”, “assaborim”)...
< 19
(1’3/3)
[0,3 + 0,1 + 0,7]
+ 1,3 + [0 + 0] + 0,2 = 2,7/ 7
CORRECCIONS
CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR
< cal ampliar
1.
Introducció abrupta. Cal un exordi
al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà
de comunicació.
2.
El resum és massa breu. Calia de
80 a 106 mots aproximadament.
3.
Hi falten idees bàsiques del text
4.
Tema. Jo aquest
l’integraria en un altre com La destrucció de les consciències i el
territori valencià perquè si no estàs enfocant-ne només una part.
5.
Discutible.
Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar com a integrant de
la tesi La cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera
de l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura seria títol
temàtic
6.
Bé l’intent de
mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les
consciències necessària i prèvia.
7.
Faltaria
l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb l’estructura
prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar després per a
justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal especificar les
línies que abracen cadascuna de les parts.
8.
Isotopia que
apareix repetida al títol i a les línies 7 i 19.
9.
Cal especificar quines són els remes (noves
informacions)
10. Caldria ampliar la justificació del
fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes
d’actualitat, signada, més breu que llarga...)
11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic
valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.
12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques
(lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees
ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la
informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats.
13. Doncs no. Cal recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post
del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les
característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials,
informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una
llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima
comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest com avui són
paraules plenament usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les
formes reforçades (em, et, es) són les habituals en la
parla actuals del valencià central i meridional tot i que per influència del castellà
hi convisquen amb les formes plenes (que també són habituals en altres
parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres realitzacions més
locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també reforçades). Per
tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat oriental.
14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual
cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem
justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del
present de subjuntiu en la forma estiga. I
altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar
diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants
no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar,
l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els
que estan marcats en blau clar en el text enriquit.
En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat
del valencià central o meridional.
15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que
cohesionen el text.
16. La nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància). Explica
què focalitza i si és important per a la comprensió del text.
17. Explica de què és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.
18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix
desplegament del tema o dels dos pols de
les dues ideologies confrontades per l’autor.
19. Has aprofitat poc la modalització del text per a relacionar-ho amb el tipus
de text. I també apareix la impersonalitat (amb les perífrasis d’obligació, per
exemple cal arrasar...)
20. La part de la caracterització del text és massa esquemàtica.
21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.
22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del
text (1 punt)