COMENTARI
La quimera de
l’or
Exordi:Aquest text parla
d’un tòpic actual, la destrucció de la natura front a la urbanització de manera
desmesurada que estem sofrint en els darrers anys. A més a més, es refereix a (de) les poques ajudes les poques resistències que presenten les persones
contra aquesta situació.
Tema: La massificació
de la construcció sofrida en els darrers anys i la fervor d’alguns constructors
per aquesta. 4
(0,2/0,3)
Resum: La destrucció de
les nostres terres és un fet evident en la nostra societat, simplement amb una
visió ràpida a l’entorn podem visualitzar aquesta catàstrofe, tot a causa de
l’economia capitalista i el guany de beneficis desmesurats, sense tindre una
mera conscieència dels danys que s’estan
causant.
Únicament, hem d’observar
el nostre passat on tot era diferent, i així intentar canviar la situació
actual, encara que açò pocs ho fan a pesar de ser tan necessari. +
(0,7/1)
Mapa conceptual:
Descontent ß
Construcció
à Destrucció
de la gent
massiva
de l’entorn
|
|
|
Destrucció causa
Arrasar el
camp
ecologista
enriquiment
de la memòria
del
territori
+
Títol: És remàtic,
perquè no ens informa del contingut del text , no sabem si ens parla de la busca
de l’or en si o sobre qualsevol altre tema relacionat amb l’obtenció de
beneficis. 5
(0,1/0,1)
D’acord amb l’ordenació
del contingut:
L’estructura
externa/interna: El text està compost de
tres parts. La introducció (l.1-11) on parla de les conseqüències de
l’edificació sense fi, una catàstrofe. El desenvolupament (l.12-23), on ens
informa de les diverses accions que hauríem de realitzar per previndre aquests
fets. La conclusió (l.23-25) presenta queè és en si la
quimera (La quimera....en les consciències) 7.2
Altres aspectes o criteris
interns d’anàlisi del text: Podem dir que té una estructura inductiva perquè la
tesi, és a dir, l’opinió de l’autor es troba al final del text (massa
construcció, no sentiment social) +
A tot això, el text és
climàtic, perquè el final del text ens impacta, l’oració ens fa pensar ‘Al
final.....menjars exquisits’
La progressió temàtica és
de tema constant, ja que els remes s’afegeixen (mirar al passat,
conscienciació..), però sempre mantenint el mateix tema. La isotopia és el mot
destrucció. + +
(1,3/1,5)
Quant a la caracterització
del text:
Podem dir que aquest text pertany a l’àmbit d’uús periodístic.
El seu gènere és l’article d’opinió o columna, on exposa el tema i argumenta des
del seu punt de vista (exposa: massificació de la natura; argumenta: els efectes
prejudiciosos perjudicials, i la poca conscieència), sempre
tenint com a finalitat comunicativa informar sobre el tema (la situació de la
construcció desmesurada) i així intentar orientar l’opinió del receptor. + 10
La varietat lingüística, que determina la variació diatòpica, és difícil
d’exemplificar, però no hi ha utilització de cap recurs que ens indique que la
varietat no siga la del valencià general 14. El registre és estàndard i general,
per a que perquè així hi puga arribar a tots els lectors el tema
que es tracta, encara que hi ha alguns mots més cultes com (aquiescència,
apamar..) i també s’ha de conèixer sobre el tema per a comprendre’l i també ser partíciep del que es
parla (xerric de les màquines, malson de ferro). +
També compta amb la
intertextualitat del títol, perquè fa referència a una pel·lícula de Charles
Chaplin i amb la polifonia de la primera persona del plural, l’autor sempre
incloent en tot el que diu a ell i a nosaltres. Per a comprendre aquest text,
també has de conèixer les pressuposicions que l’autor ha fet, és a dir, les
coses que ell creu que tu hauries de conèixer (com està la situació actual, com
actua la gent enfront això...) 12.1
+
Així, la funció
lingüística és l’ la
expressiva, ja que es centra en l’emissor i manifesta els seus
pensaments front al tema establert (s’inclou col·locant la primera persona
plural).
La modalitat oracional
predominant és la enunciativa ( una
operació...gran aranya, la veritable...dret irrenunciable).
+
Així mateix, hi ha
mecanismes de referència gramatical: la dixis personal amb els possessius (nostra, nostre) i
en els morfemes verbals (assaborim, descobrirem) que ens indiquen situacions de
futur i també de pronoms febles (arrancant-nos). També hi ha demostratius que
fan referència a un conjunt anteriorment nombrat nomenat
(una operació d’aquesta envergadura àtota la destrucció
causada per aquesta construcció). +
Els mecanismes de
referència lexicosemàntica utilitzats són:
Els mots generals quan fa
referència a un conjunt (operació, gent..), també mots del camps semàntic de la
construcció (màquines excavadores, ferro, rajola, ferralla...) i procediments de
condensació com la nominalització (El discurs del formigó, el discurs ecologista
i cultural..). +
Una altre apartat, també
molt important són els mecanismes de connexió, on es poden veure elements
tipogràfics (punts, punts i apart, i punt i final) i també connectors textuals
que serveixen per a estructurar idees (de causa: perquè, per a contraargumentar:
malgrat que), i per a ordenar la informació (abans de...) < 16,
18,
18.1,
19
(2,5/3)
[0,3 + 0,7 + 1,3] + 2,5 +
[0 + 0] + 0 = 4,8/7
CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR [Només
les que apareixen al teu text són correccions fetes al teu comentari. Les altres
són fetes a d’altres company@s]
< cal ampliar
???? oració mal construïda
ex.
Cal justificar amb exemples
1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.
1.1 Si no li tens molta confiança millor
utilitza els cognoms i no només el nom.
2.
El resum és massa
breu. Calia de 80 a 106 mots aproximadament.
2.1 Ho has entés en sentit literal quan és en
sentit metafòric. No es tracta d’un problema de contaminació acústica sinó de
sostenibilitat.
2.2 Ho has tornat a entendre en sentit
literal.
2.3. No sé què vols dir en eixa oració ni a
quina part del text correspon
2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.
2.5. Has
utilitzat massa paraules semblants al text.
3.
Hi falten idees
bàsiques del text
4.
Tema. Jo aquest
l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les consciències i el territori valencià
perquè si no estàs enfocant-ne només una
part.
4.1 Falta el tema o no està ben especificat.
4.2
Falta
títol temàtic o no, tipus de
títol.
5.
Discutible.
Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar com a integrant de la
tesi La cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera
de l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura seria títol temàtic encara que si ho justifiques i està
d’acord amb un dels temes possibles (depenent dels coneixements enciclopèdics)
seria acceptable. A mi, per exemple, la intertextualitat La quimera de
l’or em suggereix persones desesperades a la recerca del guany monetari per
damunt de tot i llegint el nom de l’autor puc saber el punt de vista des del
qual tractarà el tema i quins són els seus centres
d’interés.
6.
Bé l’intent de
mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les
consciències necessària i prèvia.
7.
Faltaria
l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb l’estructura
prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar després per a
justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal especificar les línies
que abracen cadascuna de les parts.
7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que expressa el text. I les parts ben delimitades.
7.2
La’abast de la
primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria la primera i
allargaria la segona. Per altra banda, el que expliques de la segona no es
correspon amb el que diu el text.
8.
Isotopia
semàntica. També podríem anomenar isotopia la repetició del SN La quimera de
l’or que apareix repetida al títol i a les línies 7 i
19.
8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.
8.2 Et faltaria parlar d’isotopia, mots clau, mapa conceptual...
8.3 Et faltaria parlar de mots clau
9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica
9.1 La
progressió temàtica del text és de tema constant. Cal especificar els
remes.
10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)
10.1
Si és periodístic
escrit no pot ser informal. El terme informal es reserva a situacions
comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els amics...) gens
preparades.
11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.
11.1 Ací has de parlar de tipus de text. La seqüència predominant, si no
l’única, és l’argumentativa. La teua explicació (informació + opinió) correspon
als textos mixtos expositivoargumentatius.
12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).
12.1 Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques
(lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees
ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la
informació implícita en les pressuposicions i les
intertextualitats).
13.
Doncs no. Cal
recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post
del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les
característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials,
informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una
llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima
comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest com avui són
paraules plenament usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les
formes reforçades (em, et, es) són les habituals en la
parla actuals del valencià central i meridional tot i que per influència del
castellà hi convisquen amb les formes plenes (que també són habituals en altres
parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres realitzacions més
locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també reforçades). Per
tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat
oriental.
14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià general (central o meridional).
14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...
14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...
14.3
L’orientació de
l’opinió estaria més relacionada amb la funció conativa que no pas amb
l’expressiva (més de manifestació de la
subjectivitat)
15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.
15.1 N’estàs segura que és de Woody Allen? En
qualsevol cas hauries de dir de quina es tracta. Altrament, no queda bé que no
te’n recordes.
16.
La nominalització
focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància). Explica què focalitza i si és
important per a la comprensió del text.
17.
Explica de què és
metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.
18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
18.1 No enllaces la dixi amb el desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
19.
Has aprofitat poc la
modalització del text per a relacionar-ho amb el tipus de text. I també apareix
la impersonalitat (amb les perífrasis d’obligació, per exemple cal
arrasar...)
20.
La part de la
caracterització del text és massa esquemàtica.
21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.
21.1 Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment sobretot en l’apartat de la coherència
22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)
23.
No hauries de confiar
tant en els correctors ortogràfics i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts
casos de mots que escrius malament per fiar-te’n
massa.