Comentari
de la quimera de l’or
Manel Rodríguez-Castelló, va nàixer a Alcoi el
TEMA:
Destruccions que n’hi han al litoral
valencià i les urbanitzacions que s’alcen dia a dia. 4.3 (0,1/0,3)
RESUM: Moltes
vegades escoltem el xerric de les màquines escavadores o el soroll de les
grues, tot això soles es pot parlar amb la gent del poble i com està un poc a
la sombra i sobre aquest tema és terreny
inculte, és la moderna quimera de l’or.
Amb tant
construir estàan destrozssant el camp de
la memoòria,
els parques parcs,
els camps,… són derribats assolats per a crear
bastir nous edificis. 2,
2.5, 3 (0,4/1)
TITOL: és una interstualitat intertextualitat de la pel.lícula
de Charles Chaplin. És un títol temàtic ja que al ser el títol d’una
pel.lícula. ????
El text té una
introducció, desarrollo desenvolupament i conclusió:
La introducció
va des e del
començament del text fins a la liínia óon l’autor explica un poc de queè va el discurs
del formigó i com està este assumpte.
El desarrollo
comenta en la línia 12 fins a la 22, l’autor parla més detalladament sobre el
problema i ademés a més expone exposa els seus arguments.
Per últim tenim
la conclusió que arriba des de la liínia 23 fins que s’acaba, encontrem
trobem la conclusió a
la que a la qual arriba l’autor. 7.3
El text és, sens
dubte, expositivoargumentatiu on al principi es planteja una idea i a continuació l´autor la
comenta i l’explica segons la seua ideologíia.
La progressió temàtica és de tema constant
perquè al llarg del text sempre es parla de la idea de la destrucció dels
nostres parcs, camps,… de sempre. 9.1
L´estructura del text és
sintetitzant on es vol arribar a una conclusió final mitjançant l´exposició
d´arguments al llarg de tot el text.
(0,5/1,5)
CARACTERITZACIÓ DEL TEXT
La
finalitat del text és persuadir diguent-nos totes les destruccions que n’hi han al litoral valencià i les urbanitzacions
que s’alcen dia a dia.
L´àmbit
d´ús del text és periodístic en primera instància perquè hi apareix al diari El levante
i té caràcter formal. El gènere textual és d´opinió; i concretament aquest
text és una columna que ens dóna a conèixer el punt de vista personal de Josep Maria Espinàs. N´empra
un to seriós i el text està encapçalat per un títol. +
MICROESTRUCTURA
La funció predominant al text és l’expressiva a causa del fet que l’autor
utilitza la 1ª persona en diverses ocasions, “llegim”, arrantcant-nos, descobrirem,…
Els
mecanismes emprats per l’autor a fi de modalitzar el seu enunciat són els
adjectius, noms, adverbis i expressions valoratives: l’abast, destrucció,
perpetra, rival,…
La varietat diafàsica és estàndard amb l’ús de paraules
gens tècniques ni vulgars. ex
Parlant ara dels mecanismes de cohesió
lèxica cal anomenar les relacions en el camp de la construcció: “plànols, ciment,
rajola, ferralla,…”
Els
connectors que apareixen al text són sobretot temporals
ja que usa el connector “abans” i l’autor ho emplea
empra per a comparar dos moments un abans i un
despurés.
També té connectors per a estructura el text com
“en primer lloc”, “al final”.
(0,8/3)
[0,4
+ 0,1 + 0,5] + 0,8 + [0 + 0] -0,7 = 1,1/7
CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR
[Només les que apareixen al teu text són correccions fetes al teu comentari.
Les altres són fetes a d’altres company@s]
< cal ampliar
???? oració mal construïda
ex. Cal justificar amb
exemples
1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.
1.1 Si no li tens molta confiança
millor utilitza els cognoms i no només el nom.
2.
El resum és
massa breu. Calia de 80 a 106 mots aproximadament.
2.1 Ho has entés en sentit literal quan és en sentit
metafòric. No es tracta d’un problema de contaminació
acústica sinó de sostenibilitat.
2.2 Ho has tornat a entendre en
sentit literal.
2.3. No sé què vols dir en eixa
oració ni a quina part del text correspon
2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.
2.5. Has utilitzat massa paraules semblants al text.
3.
Hi falten idees
bàsiques del text
4.
Tema. Jo
aquest l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les consciències i el territori valencià
perquè si no estàs enfocant-ne només una part.
4.1 Falta el tema o no està ben especificat.
4.2
Falta títol temàtic o no, tipus de títol.
4.3
Jo començaria per Les urbanitzacions...
5.
Discutible.
Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar com a integrant de
la tesi La cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la
quimera de l’or. Per
tant, tenint en compte eixa lectura seria títol temàtic
encara que si ho justifiques i està d’acord amb un dels temes possibles
(depenent dels coneixements enciclopèdics) seria acceptable. A mi, per exemple, la intertextualitat La quimera de l’or
em suggereix persones desesperades a la recerca del guany monetari per damunt
de tot i llegint el nom de l’autor puc saber el punt de vista des del qual
tractarà el tema i quins són els seus centres d’interés.
6.
Bé l’intent
de mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les
consciències necessària i prèvia.
7.
Faltaria
l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb l’estructura
prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar després per a
justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal especificar les
línies que abracen cadascuna de les parts.
7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que expressa el text. I les parts ben delimitades.
7.2
L’abast de
la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria la primera i
allargaria la segona. Per altra banda, el que expliques de la segona no es
correspon amb el que diu el text.
7.3
L’abast de
la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria la primera i
allargaria la segona.
8.
Isotopia
semàntica. També podríem anomenar isotopia la repetició del SN La quimera de
l’or que apareix repetida al títol i a les línies 7 i 19.
8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.
8.2 Et faltaria parlar d’isotopia, mots clau, mapa conceptual...
8.3 Et faltaria parlar de mots
clau
9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica
9.1 La progressió temàtica del text és de tema constant. Cal
especificar els remes.
10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)
10.1
Si és
periodístic escrit no pot ser informal. El terme informal es reserva a
situacions comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els amics...)
gens preparades.
11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.
11.1 Ací has de parlar de tipus de text. La seqüència predominant, si
no l’única, és l’argumentativa. La teua explicació (informació + opinió)
correspon als textos mixtos expositivoargumentatius.
12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).
12.1 Ací caldria aprofitar el
concepte de lector model per enumerar-ne les
característiques (lector en valencià, més progressista que conservador,
receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a
conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).
13.
Doncs no. Cal
recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post
del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les
característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials,
informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una
llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima
comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest com avui són
paraules plenament usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les formes reforçades (em, et, es) són
les habituals en la parla actuals del valencià central i meridional tot i que
per influència del castellà hi convisquen amb les formes plenes (que també són
habituals en altres parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres
realitzacions més locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també
reforçades). Per tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat
oriental.
14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià general (central o meridional).
14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...
14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...
14.3
L’orientació de
l’opinió estaria més relacionada amb la funció conativa que no pas amb
l’expressiva (més de manifestació de la subjectivitat)
15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.
15.1 N’estàs segura que és de Woody
Allen? En qualsevol cas hauries de dir de quina es tracta. Altrament, no queda
bé que no te’n recordes.
16.
La
nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància). Explica què
focalitza i si és important per a la comprensió del text.
17.
Explica de què
és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.
18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
18.1 No enllaces la dixi amb el desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
19.
Has aprofitat
poc la modalització del text per a relacionar-ho amb el tipus de text. I també
apareix la impersonalitat (amb les perífrasis d’obligació, per exemple cal
arrasar...)
20.
La part de la
caracterització del text és massa esquemàtica.
21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.
21.1 Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment sobretot en l’apartat de la coherència
22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)
23. No hauries de confiar tant en els correctors ortogràfics i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts casos de mots que escrius malament per fiar-te’n massa.