Comentari de text: “La Quimera de l’or”
“L'obra de Rodríguez-Castelló té un caràcter unitari i
forma una mena de corrent únic” aquesta frase fou dita en 2002 per Amós
Belinchón,. encara que feia referència a la
poesia, o la part poètica en la vida de Manel Rodríguez Castelló, podem deduir
que la seua obra mereix prou la pena, una obra rica en estils però seguint
sempre una marca identificadora pròpia de
Manel 1.1. +
La transformació, segons ells, imprescindible del litoral
València en l’la autèntica Quimera de l’or.
El xerric de les excavadores, els records que ens furten
en el precís moment que prenem el cafè, sentir el vertigen de les grues que
omplin l’horitzó d’un malson de ferro, no fa falta fer comptes per adonar-se de que, sense ninguna temerositat, dia a
dia l’humà es supera a ell mateix en la lluita per no donar prioritat a allò
que realment importa. 2.5 3 (0,4/1)
Segons la seua estructura interna el text es divideix en
una introducció (1-6 líneia) on l’autor ens presenta el problema, un
desenvolupament (6-23 líneia) on després de presentar el problema, ara ens deixa
vorer les clares conseqüències, i una conclusió (líneia 23-25) fent un resum del més
important. + <
Pensant en el fet que la tesi es troba, al meu parèixer parer, al final, podem dir que es tracta d’una estructura inductiva, [mantenint un tema constant] 9.1 durant tot l’article. 8.2
(0,5/1,5)
Quant a la caracterització del text i referent a l’àmbit
d’ús que distingeix les diferents situacions comunicatives eés el periodístic <,
argumentatiu-expositiu 11.1 .
Per la referència final < podem deduir que el text eés un article d’opinió que intenta
orientar el lector e i informar-lo respecte a una situació diària 10 . Amb el fi la finalitat de dir i aconseguir el seu objectiu l’autor, utilitza un registre estàndard, un llenguatge general i
formal ex 14
. Es podria afegir el fet de que trobem
una intertextualitat en el títol que l’ el autor ha
utilitzat, ja que, ens recorda prou al títol d’una pel·lícula
de Woody Allen. 15.1
Pel que fa als mecanismes de cohesió lèxica i gramatical
podem dir que trobem la dixi personal (línia 4- arrancant-nos) o (línia 24-
descobrirem) l’autor ens inclueix inclou a tots els lectors, també una dixi temporal (línia 20- avui).
En la línia 2 i 7 trobem trobem l’ús de la sinonímia
(destrucció-catàstrofe). El lèxic valoratiu també es podria assenyalar (línia
2- destrucció) l’autor afegeix en aquesta paraula la seua opinió. I per últim
destaquem l’ús de connectors d’ordenació (línia 23,24- en primer lloc, al final)
(0,4/3)
[0,4 + 0 + 0,5] + 0,4 + [0 + 0] – 0,3 = 1 / 7
CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR [Només les que apareixen al teu
text són correccions fetes al teu comentari. Les altres són fetes a d’altres
company@s]
< cal ampliar
???? oració mal construïda
ex. Cal
justificar amb exemples
1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.
1.1 Si no li tens molta confiança millor utilitza els cognoms i no només el
nom.
2. El resum és massa breu. Calia de 80 a 106 mots
aproximadament.
2.1 Ho has entés en sentit literal quan és en sentit metafòric. No es
tracta d’un problema de contaminació acústica sinó de sostenibilitat.
2.2 Ho has tornat a entendre en sentit literal.
2.3. No sé què vols dir en eixa oració ni a quina part del text correspon
2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.
2.5. Has utilitzat massa paraules semblants al text.
3. Hi falten idees bàsiques del text
4. Tema. Jo aquest l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les consciències i el territori valencià
perquè si no estàs enfocant-ne només una part.
4.1 Falta el tema o no està ben especificat.
4.2 Falta títol temàtic o no,
tipus de títol.
5. Discutible. Perquè en una lectura no gaire superficial
podríem tractar com a integrant de la tesi La
cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera de
l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura seria títol temàtic encara que si ho justifiques i
està d’acord amb un dels temes possibles (depenent dels coneixements
enciclopèdics) seria acceptable. A mi, per exemple, la intertextualitat La quimera de l’or em suggereix persones
desesperades a la recerca del guany monetari per damunt de tot.
6. Bé l’intent de mapa conceptual però faltarien idees
bàsiques com la destrucció de les
consciències necessària i prèvia.
7. Faltaria l’estructura interna i comprovar que coincideix
o no amb l’estructura prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot
aprofitar després per a justificar el tipus de text). En l’estructura interna
cal especificar les línies que abracen cadascuna de les parts.
7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que
expressa el text. I les parts ben delimitades.
8. Isotopia semàntica. També podríem anomenar isotopia la
repetició del SN La quimera de l’or que apareix repetida al títol i a les
línies 7 i 19.
8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.
8.2 Et faltaria parlar d’isotopia, mots clau, mapa conceptual...
9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica
9.1 La
progressió temàtica del text és de tema constant. Cal especificar els remes.
10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)
10.1
Si és
periodístic escrit no pot ser informal. El terme informal es reserva a
situacions comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els amics...)
gens preparades.
11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.
11.1 Ací has
de parlar de tipus de text. La seqüència predominant, si no l’única, és
l’argumentativa. La teua explicació (informació + opinió) correspon als textos
mixtos expositivoargumentatius.
12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte
de lector model per
enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que
conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements
enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions
i les intertextualitats).
13. Doncs no. Cal recordar que no et pots fiar del lèxic.
Repassa el post
del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les
característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials,
informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una
llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima
comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest
com avui són paraules plenament
usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les formes reforçades (em, et,
es) són les habituals en la parla
actuals del valencià central i meridional tot i que per influència del castellà
hi convisquen amb les formes plenes (que també són habituals en altres
parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres realitzacions més
locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també reforçades). Per
tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat oriental.
14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià central o meridional.
14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...
14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...
14.3 L’orientació de l’opinió estaria més relacionada amb la
funció conativa que no pas amb l’expressiva (més de manifestació de la
subjectivitat)
15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.
15.1 N’estàs segura que és de Woody Allen? En qualsevol cas hauries de dir
de quina es tracta. Altrament, no queda bé que no te’n recordes.
16. La nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna
importància). Explica què focalitza i si és important per a la comprensió del
text.
17. Explica de què és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.
18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
18.1 No enllaces la dixi amb el desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
19. Has aprofitat poc la modalització del text per a
relacionar-ho amb el tipus de text. I també apareix la impersonalitat (amb les
perífrasis d’obligació, per exemple cal
arrasar...)
20. La part de la caracterització del text és massa
esquemàtica.
21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.
22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)
23. No hauries de confiar tant en els correctors ortogràfics
i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts casos de mots que escrius malament
per fiar-te’n massa.