El
tema principal del text és la reflexió de l’autor 4.4.
sobre la destrucció que perpetren les empreses
constructores al litoral valencià.
Un
altre tema que apareix quasi al final 4.5. és la repercussió d’aquesta destrucció de la terra en les
consciències de la gent que la permet.
(0,3/0,3)
La destrucció
ocasionada per l’afany constructor de les empreses no es nota sols al veure com
ens fan malbé la casa, es nota en la gent, crèdula i inculta, a la
que a la qual ja li han fet pensar que és això el
que vol i necessita. Abans de començar a destrossar, això sí, cal abans acabar
amb la memòria del poble, que donarà el vist-i-plau vistiplau, d’una banda
convençut que així en podrà traure beneficis i d’altra banda pressionat pels
grans empresaris que l’utilitzaran. El discurs economicista ecologista, tan necessàari, és totalment inútil. I és
que les que resulten més danyades en aquesta quimera de l’or són les
consciències. (0,8/1)
Segons
l’estructura externa, el text s’articula en dos paràgrafs. Internament,
s’estructura de la següent manera: el plantejament va des del principi del text
fins al primer punt, i és que l’autor ja comença a exposar els seus arguments
quasi des del començament. Els arguments es desenvolupen des del primer punt
fins a la línia divuit, i la conclusió del text abraça des de la línia divuit
fins al final, on l’autor tanca el text formulant una altra idea principal (“La
quimera de l’or... exquisits.”). Pertant Per tant, podrem dir que l’estructura és
enquadrada (dues tesis) i que el final és climàtic, perque la formulació final
d’una nova tesi sorprén al lector.
Tanmateix [vols dir així mateix o això no obstant?], la progressió temàtica és
de temes derivats ja que l’autor, a partir d’un hipertema (“El discurs del
formigó... a casa nostra.”) en desenvolupa dos distints (“La veritable
dimensió... amb la gent”, “La quimera de l’or són... en lles consciències.) 9.2
El títol del text no és temàtic. 5 4.6
(0,5/1,5)
Els elements del
text es cohesionen per mitjà de procediments de referència morfosintàctica els
més important dels quals és la substitució per mitjà de pronoms, molt
necessària en aquest text ja que la comprensió d’aquest a partir de la línia
vint-i-dos depén en gran part de que es comprenga que el
pronom anafòric hi (“Quan hi oposes...) fa referència a un dels elements que
l’autor menciona a l’inici del text (“El discurs del formigó i del tot és en
venda”) que després es contraposa amb un altre element igual i oposat (“El discurs
ecologista i cultural”). De la mateixa manera, el pronom hi de la línia tercera
fa referència a “litoral valencià”, i el de la dissetena a “el nostre pais”. +
Quant a la cohesió
mitjançant mecanismes de referència lexicosemàntics, el més important en aquest
text és la relació
enciclopèdica entre un grup de paraules que pertany al camp del món rural i
l’agricultura (“litoral”, “terreny”, “abonat”, “territori”, “camp”, “desert”)
que s’oposa a un altre grup que pertany al camp de la construcció (“formigó”,
“urbanitzacions”, “màquines excavadores”, “grues”, “ferro”, “camps de golf”,
“ciment”, “projectes”, “plànols”, “diners negres”, “arreglets legals”,
“rajola”, “ferralla”). L’autor usa aquest contrast per explicar millor els seus
arguments i per impactar el lector. Un altre mecanisme molt important és l’uús de figures retòriques com la
metàfora (“quin altre tros de la carn de la memòria...”, “omplin l’horitzó amb
un malson de ferro”, “arrasar primer el camp de la memòria”, “Al final
descobrirem que... menjars exquisits”) i la comparació (“la gent que hi viu,
com mosques atrapades... la gran aranya.”), que serveixen per donar més força
al missatge que l’autor intenta transmetre. +
Pel que fa a la
connectivitat, al text trobem alguns connectors contrastius (“malgrat tot”),
additius (“i”, “en primer lloc”, “primer”, “després”) i consecutius (“Al
final”), però el fet de que en trobem tan pocs denota que
l’autor usa un estil bastant directe que serveix per impactar i per donar força
als seus arguments.
Quant als mecanismes que denoten modalització, torbem l’ús de lèxic connotatiu (“destrucció”, “perpetra”, “arrancant-nos”, “vertígen”, “malson”, “catàstrofe”, “inculte”, “economicisme de curta volada”, “màgia”, “estridència”, “ferralla”, “atrapades”, “submisses”, “perniciosos”) que demostra cóm l’autor dóna la seua opinió i la defén i l’ús del plural mitjançant el qual s’inclou i inclou als lectors que formen part, com ell mateix, dels habitants del Pais Valencià (“nostra”, “arrancant-nos”, “llegim”, “assaborim”) i de pronoms en tercera persona (“quan hi oposes”, “et fa colpets”). +
Quant a l’adequació del text, hi podem distingir molts apartats.
Segons l’àmbit
d’ús és un text formal periodístic ja que es tracta d’una columna 10, i és argumentatiu ja que des de la
primera línia l’autor exposa els seus arguments i opinions que defensen la seua
postura envers el tema. La seua finalitat comunicativa és intentar
orientar l’opinió dels lectors, i el canal és escrit.
Al text no trobem polifonia, però sí una intertextualitat , que és, a més, el títol de la columna: “La quimera de l’or”. Amb el seu ús, l’autor pressuposa que el lector ha de conèixer la pel·lícula de Charles Chaplin i relacionar el seu tema ( l’engany dels pobres homes que anaven a viure a territoris molt difícils amb l’esperança d’enriquir-se amb l’or, cosa que era molt difícil) amb el tema del text (l’engany de la gent del litoral valencià, que deixa que la seua terra siga destrossada amb l’esperança de traure diners, cosa que sols aconsegueixen les grans constructores). +
La funció lingüística predominant és l’expressiva, perque l’autor expressa els seus sentiments, idees i opinions al text. ex
Pel que fa al
codi, la varietat lingüística diatòpica és el català occidental ja que, a banda
de que l’autor és habitant d’una zona on es parla aquesta varietat 14.4 (Pais Valencià) trobema
alguns trets distintius morfològics (“arrancant-nos”, “estiga”) 14. El registre utilitzat és
l’estàndard, ja que al text no abunden ni els col·loquialismes ni els
tecnicismes i l’autor pretén que el seu missatge arribe a la major part de la
població. +
(2,5/3)
Quant a la meua
valoració personal, trobe que l’autor exposa un tema de vital importància i de
gran actualitat per als habitants del territori valencià ja que les
constructores estan destrossant per complet la nostra terra i deixant sense
casa, en moltes ocasions, a la gent que viu i depén dirèctament d’ella. Trobe que l’autor aconsegueix despertar la
inquietud en el lector, però que sols ho aconseguirà en aquelles persones que
ja abans es preocupaven per aquest problema ja que les altres no es deixaràan
convèncer no perqueè els arguments no siguen de pes sinoó perqueè
es negaràan a escoltar-los i a acceptar-los.
Personalment, em preocupa moltissim aquest tema i m’angoixa molt veure que és molt complicat lluitar contra polítiques com la que està acabant amb el territori de l’Horta de València i també contra la ideologia i els diners que s’amaguen darrere. No obstant això, encara em fa més por que la majoria de la gent ignore el tema i li reste importància, ja que així està demostrant que permet que els governants facen el que vulguen amb ella i amb un territori que els pertany. + (0,5/0,5)
[0,3 + 0,8 + 0,5] + 2,5 + [0 + 0,5] + 0,3 = 4,9/7
CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR [Només les que apareixen al teu
text són correccions fetes al teu comentari. Les altres són fetes a d’altres
company@s]
< cal ampliar
???? oració mal construïda
ex. Cal justificar amb exemples
1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.
1.1 Si
no li tens molta confiança millor utilitza els cognoms i no només el nom.
2.
El resum és massa
breu. Calia de 80 a 106 mots aproximadament.
2.1 Ho has
entés en sentit literal quan és en sentit metafòric. No es tracta d’un
problema de contaminació acústica sinó de sostenibilitat.
2.2 Ho
has tornat a entendre en sentit literal.
2.3.
No sé què vols dir en eixa oració ni a quina part del text correspon
2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.
2.5. Has
utilitzat massa paraules semblants al text.
3.
Hi falten idees
bàsiques del text
4. Tema. Jo aquest l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les
consciències i el territori valencià perquè si no estàs
enfocant-ne només una part.
4.1 Falta el tema o no està ben especificat.
4.2 Falta títol temàtic o no, tipus de títol.
4.3 Jo començaria per Les urbanitzacions...
4.4 Jo no inclouria dintre el tema “les reflexions de l’autor”. El gènere
textual ja pressuposa que siga una reflexió de l’autor
4.5 No apareix quasi al final. Des de bon començament ja el podem detectar
metafòricament (o fins i tot metonímica) : “quin altre
tros de la carn de la memòria....”
5. Discutible. Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar
com a integrant de la tesi La cobdícia com a
valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera de l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura
seria títol temàtic encara
que si ho justifiques i està d’acord amb un dels temes possibles (depenent dels
coneixements enciclopèdics) seria acceptable. A mi, per exemple, la
intertextualitat La quimera de l’or
em suggereix persones desesperades a la recerca del guany monetari per damunt
de tot i llegint el nom de l’autor puc saber el punt de vista des del qual
tractarà el tema i quins són els seus centres d’interés.
6. Bé l’intent de mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les consciències necessària i prèvia.
7. Faltaria l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb
l’estructura prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar
després per a justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal
especificar les línies que abracen cadascuna de les parts.
7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que expressa el text. I les parts ben delimitades.
7.2 L’abast de la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria
la primera i allargaria la segona. Per altra banda, el que expliques de la
segona no es correspon amb el que diu el text.
7.3 L’abast de la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria
la primera i allargaria la segona.
8. Isotopia semàntica. També podríem anomenar isotopia la repetició del SN
La quimera de l’or que apareix repetida al títol i a les línies 7 i 19.
8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.
8.2 Et faltaria parlar d’isotopia, mots clau, mapa conceptual...
8.3 Et faltaria parlar de mots
clau
9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica
9.1 La progressió temàtica del text és de tema constant. Cal especificar els remes.
9.2 No estic massa d’acord. Si identifiques remes a temes diferents d’un
hipertema no hi hauria mai progressió temàtica de tema constant. Encara que tot
depén del que he apuntat en 4.5.
10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)
10.1 Si és periodístic escrit no pot ser informal. El terme informal es
reserva a situacions comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els
amics...) gens preparades.
11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.
11.1 Ací has de parlar de tipus de
text. La seqüència predominant, si no l’única, és l’argumentativa. La teua
explicació (informació + opinió) correspon als textos mixtos
expositivoargumentatius.
12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).
12.1 Ací
caldria aprofitar el concepte de lector
model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià,
més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou
coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les
pressuposicions i les intertextualitats).
13. Doncs no. Cal recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post
del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les
característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials,
informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una
llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima
comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest
com avui són paraules plenament
usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les
formes reforçades (em, et, es)
són les habituals en la parla actuals del valencià central i meridional tot i
que per influència del castellà hi convisquen amb les formes plenes (que també
són habituals en altres parlars). En el cas de la forma et també conviu amb
altres realitzacions més locals com el i ets, no admeses per la normativa (però
també reforçades). Per tant, és un greu error associar forma reforçada a
varietat oriental.
14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià general (central o meridional).
14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...
14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...
14.3 L’orientació de l’opinió estaria més relacionada amb la funció conativa que no pas amb l’expressiva (més de manifestació de la subjectivitat)
14.4 El fet que visques en un indret
no pressuposa necessàriament l’ús d’unes formes o altres. També pot dependre de
l’opció personal, dels criteris de l’editor de la publicació...
15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.
15.1 N’estàs
segura que és de Woody Allen? En qualsevol cas hauries de dir de quina es
tracta. Altrament, no queda bé que no te’n recordes.
16. La nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància).
Explica què focalitza i si és important per a la comprensió del text.
17. Explica de què és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.
18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
18.1 No enllaces la dixi amb el desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.
19. Has aprofitat poc la modalització del text per a relacionar-ho amb el
tipus de text. I també apareix la impersonalitat (amb les perífrasis
d’obligació, per exemple cal arrasar...)
20. La part de la caracterització del text és massa esquemàtica.
21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.
21.1 Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment sobretot en l’apartat de la coherència
22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)
22.1 Et faltaria l’apartat de la valoració crítica del text (0,5 punts)
23. No hauries de confiar tant en els correctors ortogràfics i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts casos de mots que escrius malament per fiar-te’n massa.