1

El resum d’aquest text és:

Les construccions d’infraestructures provoquen sorolls de les màquines que afecten  a les persones que hi viuen al voltant.[2.1] A més, les persones es deixen influir per la idea de que construir zones per a l’oci constituiïx una necessitat elemental i obligatòria. Però, abans de crear un projecte cal que les persones obliden el que abans hi havia construiït.[2.2] Per últim, cal tenir en compte l’acceptació de les persones, que són el producte d’de aquest món. D’altra banda, l’apariència d’un periíode de crisis i d’estancament, poden ser aprofitats per a altres persones.[2.3] [2.4] (0,2/1)

El tema d’aquest text és la influencia de la idea de que construir és una bona opció. 4                                            Aquest títol és remàtic 5 ja que a primer cop de vista no expressa res al respecte del tema. En el text, la quimera de l’or significa

la ignoraància de persones que creuen que és necessaria la construcción amb la conseqüent visió de la realitat però massa tard. ???? (0,2/0,5)

La idea principal és la ignoraància i la manipulació a persones per a que perquè consideren construir una bona opció. Les idees secundaàries són: els sorolls que provoquen les construccions 2.1, el pensament ignorant de persones que creuen que construir  camps de golf és un dret bàsic i la necessitat d’oblidar queè hi havia abans de la construcción.

Pel que fa a l’estructura interna podem diferenciar: la l’introducció,1-6,  ja que parla  de les conseqüencies que comporta viure al voltant d’un edifici en construcción. El nus ,6-21, on s’exposa la relació entre les persones ignorants que estáan a favor de la construcción i la manipulació d’aquestes persones. Per últim, el desenllaç ,21-25, ja que parla de que quan les persones es donen conter s’adonen de la seua ignoraància, ja hauran eixit perjudicats. 7.1 +

L’organització de les idees és inductiva ja que la tesis està al final, en l’última oració.

+ <

A més el final del text és climàtic ja que l’última oració doóna a pensar. Eés com si foóra un resúum de tot el text però amb altres paraules. El que sorprén és el símil que fa amb les sabates i els cucs rovellats (vivendes) i els menjars exquisits( diners). 8.1

 La isotopíia d’aquest text és: ignoraància i manipulació de les persones. 8 Els mots clau són: construcción, terreny, urbanització.         +     

9

(0,7/1,5) 

 Pel que fa a l’adecquació, l’àmbit d’ús d’aquest  text és l’informal 10.1 i periodístic: frases breus < . També és argumentatiu ja que al mateix temps que es preteén donar información, s’intenta convencer al lector mitjançant un lèxic valoratiu: rival, destrucció, inculte, insostenible.   +                               El canal és escrit. La intertextualitat del text és el títol ja que hi ha una pel·lícula de cCharles Chaplin anomenada La quimera de l’or. <

Pel que fa a la varietat  diatópica no hi  he trobat res 14. De la varietat diastràtica 14.2 podem dir que el text te un llenguatge estáàndard . En registre 14.1 utilitzat és  el conatiu i un poc de l’expressiu ja que intenta orientar l’opinió 14.3. Ademés A més, el tema ens afecta a tots i el canal és escrit.

Per últim, respecte a la cohesió destaca l’uús de mecanismes lèxics de cohesió com els sinóònims per a enriquir el text i donar-hi varietat: destrucció, catástrofe. A més h i han paraules al text que pertanyen a un camp semàntic determinat: al de la construcción com per exemple: excavadores, grues, ferro, ciment, rajola.       15                                                                                                                  Els conectors també hi soón importants per estructurar  el text on destaquen el contrastius: malgrat i els d’de ordenació: en primer lloc. També destaca l’ús de oracions compostes en la linia 2 hi ha una oració composta formada per una principal , altra adjectiva i vaàries jusxtapostes. .Per a reflectir la modalització, en el text apareixen perífrasis verbals: cal comptar, cal arrasar, ha de comptar. 18, 19, 20, 22, 23 (1/3)

NOTA: EL MAPA CONCEPTUAL NO S'HA COPIAT  PER AIXÓ HI HA UN ESPAI EN BLANC

[0,2 + 0,2 + 0,7] + 1 + [0 + 0] -0,5 = 1,6/7

CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR [Només les que apareixen al teu text són correccions fetes al teu comentari. Les altres són fetes a d’altres]

< cal ampliar

???? oració mal construïda

1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.

2. El resum és massa breu. Calia de 80 a 106 mots aproximadament.

2.1 Ho has entés en sentit literal quan és en sentit metafòric. No es tracta d’un problema de contaminació acústica sinó de sostenibilitat.

2.2 Ho has tornat a entendre en sentit literal.

2.3. No sé què vols dir en eixa oració ni a quina part del text correspon

2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.

3. Hi falten idees bàsiques del text

4. Tema. Jo aquest l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les consciències i el territori valencià perquè si no estàs enfocant-ne només una part.

5. Discutible. Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar com a integrant de la tesi La cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera de l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura seria títol temàtic encara que si ho justifiques i està d’acord amb un dels temes possibles (depenent dels coneixements enciclopèdics) seria acceptable. A mi, per exemple, la intertextualitat La quimera de l’or em suggereix persones desesperades a la recerca del guany monetari per damunt de tot.

6. Bé l’intent de mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les consciències necessària i prèvia.

7. Faltaria l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb l’estructura prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar després per a justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal especificar les línies que abracen cadascuna de les parts.

7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que expressa el text. I les parts ben delimitades.

8. Isotopia semàntica. També podríem anomenar isotopia la repetició del SN La quimera de l’or que apareix repetida al títol i a les línies 7 i 19.

8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.

9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica

10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)

10.1 Si és periodístic escrit no pot ser informal. El terme informal es reserva a situacions comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els amics...) gens preparades.

11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.

11.1 Ací has de parlar de tipus de text. La seqüència predominant, si no l’única, és l’argumentativa. La teua explicació (informació + opinió) correspon als textos mixtos expositivoargumentatius.

12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).

13. Doncs no. Cal recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials, informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest com avui són paraules plenament usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les formes reforçades (em, et, es) són les habituals en la parla actuals del valencià central i meridional tot i que per influència del castellà hi convisquen amb les formes plenes (que també són habituals en altres parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres realitzacions més locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també reforçades). Per tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat oriental.

14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià central o meridional.

14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...

14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...

14.3 L’orientació de l’opinió estaria més relacionada amb la funció conativa que no pas amb l’expressiva (més de manifestació de la subjectivitat)

15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.

16. La nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància). Explica què focalitza i si és important per a la comprensió del text.

17. Explica de què és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.

18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.

19. Has aprofitat poc la modalització del text per a relacionar-ho amb el tipus de text. I també apareix la impersonalitat (amb les perífrasis d’obligació, per exemple cal arrasar...)

20. La part de la caracterització del text és massa esquemàtica.

21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.

22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)

23. No hauries de confiar tant en els correctors ortogràfics i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts casos de mots que escrius malament per fiar-te’n massa.