COMENTARI DE TEXT

Exordi: La compra de terrenys per tal de fer camps golfs, adossats... es doóna a tota Espanya. Les empreses per a guanyar diners, calfen el cap de la gent i d’aquesta manera es fan propietari de les terres. La conscieència de les persones cada vegada estaà més manipulada pels constructors i no hi ha res que els fajça canviar d’idea.

El tema es pot resumir en l’ambició econòmica dels constructors no té límits. 4.7

(0,3/0,3)

Resum: d’un temps cap ací ha augmentat la construcció, i amb això, la desaparició de terres. Aquest problema ja s’aprecia amb un cop de vista però també al conversar amb la gent, la qual no s’ha adonat encara del problema que comporta la destrucció dels terrenys. La quimera de l’or es troba en aquells terrenys que els empresaris compren menjant el cap a la gent. Hi ha molts grups ecologistes que estan en contra però no hi tenen influencia en la societat. Aleshores, fins que la gent no s’adone del problema, tot seguirà igual.

(0,8/1)

Mapa conceptual:

El títol es remàtic perquè al llegir-lo no se sap de queè parla el text, si de la pel·lícula de Chaplin o sobre la búsqueda de l’or en síi 5. Però podem dir que és suggestiu perquè el relacionem amb un tema determinat: la búsqueda tant de l’or com de qualsevol altra cosa.

(0,2/0,2)

D’acord amb l’ordenació dels continguts, l’estructura externa/ interna es pot diferenciar en tres parts. La introducció (línia 1 - 11) on se’ns diu de les conseqüències de la destrucció de terres. El desenvolupament (línia 12 - 23) ens informa de les situacions que es donen abans de començar a construir i de les organitzacions que no recolzen aquestes apctituds. La conclusió (línia 23-25) on podem veure que el fet d’ acabar amb les terres no eés tean beneficiós com la gent ho es pensa.

Quant a altres criteris interns d’anàlisi del text podem dir que el text és una estructura inductiva perquè la tesi es troba al final del text “la quimera de l’or són els estralls, en primer lloc, en les consciencies ”. +

A més a més, el text és climàtic perquè al final del text deixa caure una oració que ens fa pensar “Al final descobrirem que les dures soles....eren menjars exquisits”. +

La progressió temàtica és de tema constant, ja que els remes s’afegeixen sense canviar de tema. (Els remes són les idees secundaries, ja anomenades en el mapa conceptual). També trobem isotopies com destrucció i memòria. +

(1,4/1,5)

Quant a la caracterització del text, l’àmbit d’ús és periodístic ja que es tracta d’un article d’opinió, però per a ser més concrets és una columna publicada al diari Levante EMV el vint-i-dos d’abril de 2006 10. A més es tracta d’un tema actual, està encapçalat per un títol “La quimera de l’or”. Si ens fixem en el tipus de text podem dir que és expositiuvoargumentatiu però predomina l’argumentació, perquè hi ha molta modalització mitjançant l’ús d’un lèxic valoratiu “rival”, “destrucció”, “arrancar-nos” i l’ús de la impersonalitat “cal arrasar”, “cal comptar”, a més de moltes negacions amb l’ús del “no” i de prefixos negatius com “insostenibles”, “irreversible”, “irrenunciable”. + +

Pel que fa a la finalitat comunicativa és persuadir i orientar l’opinió sobre la situació actual quant a la destrucció de terres. ex

Quant a la variació diatòpica, correspon amb el valencià general sense cap tret diatòpic.14.5, 14 Com a intertextualitat hi trobem el títol del text “La quimera de l’or”, el qual fa referència a una pel·lícula de Charles Chaplin. Aquest terme, la intertextualitat, ens porta a parlar del lector model; aquell que ho coneix tot sobre el tema d’aquest text, per exemple, o sobre altres temes actuals. 12.1

Si ens fixem en les funcions lingüístiques, sols predomina la referencial, ja que al llarg del text se li doóna la mateixa importància a tota l’ la informació, utilitza el mode indicatiu “és, té, alcen...”, el lèxic és denotatiu connotatiu 19.1 i utilitza oracions enunciatives com “El discurs del formigó..., Abans d’elaborar els projectes...”

Obrint pas a la cohesió lèxica trobem l’ús de sinònims com “catàstrofe i destrucció”, “territori i terreny”... que fan que el text estiga cohesionat i tot pertany a un mateix camp semàntic com és el de la construcció. <

S’utilitza la nominalització “El discurs del formigó” i “El discurs ecologista”... 16

L’ús de connectors que ordenen el text com “en primer lloc”, “abans de”, “al final”... També s’utilitza “malgrat” que és un connector típic per a argumentar.

22

1,8/3

[0,5 + 0,8 + 0,4] + 1,8 + [0 + 0] + 0,2 = 3,7/7

CORRECCIONS AL TEXT LA QUIMERA DE L’OR [Només les que apareixen al teu text són correccions fetes al teu comentari. Les altres són fetes a d’altres company@s]

< cal ampliar

???? oració mal construïda

ex. Cal justificar amb exemples

1. Introducció abrupta. Cal un exordi al principi on parles d’aspectes relacionats amb el tema, de l’autor, del mitjà de comunicació.

1.1 Si no li tens molta confiança millor utilitza els cognoms i no només el nom.

2. El resum és massa breu. Calia de 80 a 106 mots aproximadament.

2.1 Ho has entés en sentit literal quan és en sentit metafòric. No es tracta d’un problema de contaminació acústica sinó de sostenibilitat.

2.2 Ho has tornat a entendre en sentit literal.

2.3. No sé què vols dir en eixa oració ni a quina part del text correspon

2.4. Sembla que no hages captat bé el sentit del text.

2.5. Has utilitzat massa paraules semblants al text.

3. Hi falten idees bàsiques del text

4. Tema. Jo aquest l’integraria en un altre com Construcció i destrucció en les consciències i el territori valencià perquè si no estàs enfocant-ne només una part.

4.1 Falta el tema o no està ben especificat.

4.2 Falta títol temàtic o no, tipus de títol.

4.3 Jo començaria per Les urbanitzacions...

4.4 Jo no inclouria dintre el tema “les reflexions de l’autor”. El gènere textual ja pressuposa que siga una reflexió de l’autor

4.5 No apareix quasi al final. Des de bon començament ja el podem detectar metafòricament (o fins i tot metonímica) : “quin altre tros de la carn de la memòria....”

4.6 Falta tipus de títol

4.7 Jo eliminaria fins i tot “dels constructors” per a ser més inclusiu socialment

5. Discutible. Perquè en una lectura no gaire superficial podríem tractar com a integrant de la tesi La cobdícia com a valor suprem i la cobdícia monetària és la quimera de l’or. Per tant, tenint en compte eixa lectura seria títol temàtic encara que si ho justifiques i està d’acord amb un dels temes possibles (depenent dels coneixements enciclopèdics) seria acceptable. A mi, per exemple, la intertextualitat La quimera de l’or em suggereix persones desesperades a la recerca del guany monetari per damunt de tot i llegint el nom de l’autor puc saber el punt de vista des del qual tractarà el tema i quins són els seus centres d’interés.

6. Bé l’intent de mapa conceptual però faltarien idees bàsiques com la destrucció de les consciències necessària i prèvia.

7. Faltaria l’estructura interna i comprovar que coincideix o no amb l’estructura prototípica dels textos argumentatius (cosa que es pot aprofitar després per a justificar el tipus de text). En l’estructura interna cal especificar les línies que abracen cadascuna de les parts.

7.1 Excepte la primera idea les altres dues reflexen prou bé el que expressa el text. I les parts ben delimitades.

7.2 L’abast de la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria la primera i allargaria la segona. Per altra banda, el que expliques de la segona no es correspon amb el que diu el text.

7.3 L’abast de la primera part i de la segona són discutibles. Jo acurtaria la primera i allargaria la segona.

8. Isotopia semàntica. També podríem anomenar isotopia la repetició del SN La quimera de l’or que apareix repetida al títol i a les línies 7 i 19.

8.1 Ara el que diu s’ha d’interpretar literalment i no metafòricament. Més aviat està parlant dels temps antics en què no hi havia tants diners i molta més pobresa material.

8.2 Et faltaria parlar d’isotopia, mots clau, mapa conceptual...

8.3 Et faltaria parlar de mots clau

9. T’ha faltat identificar i justificar el tipus de progressió temàtica

9.1 La progressió temàtica del text és de tema constant. Cal especificar els remes.

9.2 No estic massa d’acord. Si identifiques remes a temes diferents d’un hipertema no hi hauria mai progressió temàtica de tema constant. Encara que tot depén del que he apuntat en 4.5.

10. Caldria ampliar la justificació del fet que és una columna (autor reconegut, periodicitat establida, temes d’actualitat, signada, més breu que llarga...)

10.1 Si és periodístic escrit no pot ser informal. El terme informal es reserva a situacions comunicatives més espontànies (parlar en casa, amb els amics...) gens preparades.

11. Especifica els arguments bàsics i també altres aspectes com el lèxic valoratiu encara que ho tornem a esmentar amb la modalització.

11.1 Ací has de parlar de tipus de text. La seqüència predominant, si no l’única, és l’argumentativa. La teua explicació (informació + opinió) correspon als textos mixtos expositivoargumentatius.

12. Pressuposicions de què. Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).

12.1 Ací caldria aprofitar el concepte de lector model per enumerar-ne les característiques (lector en valencià, més progressista que conservador, receptiu a les idees ecologistes, amb prou coneixements enciclopèdics com per a conéixer la informació implícita en les pressuposicions i les intertextualitats).

13. Doncs no. Cal recordar que no et pots fiar del lèxic. Repassa el post del bloc on escrivia el que ja havia explicat en classe. Una cosa són les característiques diatòpiques que es puguen detectar en registres col·loquials, informals, i l’altra les que podem detectar en l’estàndard (varietat d’una llengua –de qualsevol llengua- utilitzada en els àmbits d’ús formals de màxima comunicació entre els membres de la comunitat lingüística corresponent) Tant aquest com avui són paraules plenament usades pels usuaris de l’estàndard. Per altra banda,les formes reforçades (em, et, es) són les habituals en la parla actuals del valencià central i meridional tot i que per influència del castellà hi convisquen amb les formes plenes (que també són habituals en altres parlars). En el cas de la forma et també conviu amb altres realitzacions més locals com el i ets, no admeses per la normativa (però també reforçades). Per tant, és un greu error associar forma reforçada a varietat oriental.

14. Però sí que podíem detectar en el text algun tret diatòpic (pocs, la qual cosa reforçaria el fet que està escrit en la varietat estàndard i podríem justificar la variació diafàsica). Els trets diatòpics són: morfema –a del present de subjuntiu en la forma estiga. I altres dos, més discutibles però que jo posaria per a caracteritzar diatòpicament el text serien l’ús de diminutius en contextos on altres parlants no els utilitzarien (arreglets, colpets). També pel que fa al doblet arrancar/ arrencar, l’autor opta per l’opció habituals entre els valencians quan escriuen. Són els que estan marcats en blau clar en el text enriquit. En base a eixos trets podríem justificar el text com a pertanyent a la varietat del valencià general (central o meridional).

14.1 Confons registre amb funció lingüística. Quan parlem de registre parlem de les característiques específiques de la parla utilitzada en un(s) àmbit(s) d’ús determinats: registre col·loquial, registre científic, registre informal, registre literari...

14.2 Confons diastràtica amb diafàsica. Si parles de registres i estàndard has de parlar de varietats diafàsiques. El concepte de varietat diastràtica es refereix a les característiques de la parla d’algunes capes socials determinades: la parla dels delinqüents, l’argot juvenil...

14.3 L’orientació de l’opinió estaria més relacionada amb la funció conativa que no pas amb l’expressiva (més de manifestació de la subjectivitat)

14.4 El fet que visques en un indret no pressuposa necessàriament l’ús d’unes formes o altres. També pot dependre de l’opció personal, dels criteris de l’editor de la publicació...

14.5 Això és una contradicció. Si té trets del valencià general (com si en tinguera del català central, del balear, del valencià meridional...) ja té trets diatòpics.

15. Caldria relacionar els camps semàntics amb el tema: és per això que cohesionen el text.

15.1 N’estàs segura que és de Woody Allen? En qualsevol cas hauries de dir de quina es tracta. Altrament, no queda bé que no te’n recordes.

16. La nominalització focalitza (és a dir, ressalta, dóna importància). Explica què focalitza i si és important per a la comprensió del text.

17. Explica de què és metàfora. Jo també hi veig hipèrbole.

18. No enllaces els connectors amb el tipus de text o amb el mateix desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.

18.1 No enllaces la dixi amb el desplegament del tema o dels dos pols de les dues ideologies confrontades per l’autor.

19. Has aprofitat poc la modalització del text per a relacionar-ho amb el tipus de text. I també apareix la impersonalitat (amb les perífrasis d’obligació, per exemple cal arrasar...)

19.1 Això és contradictori amb el que has escrit adés sobre la modalització, característica dels textos argumentatius. Per altra banda fixa’t que el mateix exemple de “El discurs del formigó...” ja és connotatiu (formigó és metonímia).

20. La part de la caracterització del text és massa esquemàtica.

21. Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment.

21.1 Comentari massa segmentat, poc cohesionat textualment sobretot en l’apartat de la coherència

22. Et faltaria també els dos apartats de la valoració crítica i personal del text (1 punt)

22.1 Et faltaria l’apartat de la valoració crítica del text (0,5 punts)

23. No hauries de confiar tant en els correctors ortogràfics i confiar més en el que tu saps. Hi ha molts casos de mots que escrius malament per fiar-te’n massa.