LECTOR I AUTOR MODEL

«Seguint el fil de les reflexions d’Eco, revisarem el seu plantejament de la figura del lector. En primer lloc, cal distingir entre «lector empíric» i «lector model», així com entre «autor empíric» i «autor model». Si l’autor model (és a dir, l’evocació de la imatge de l’autor empíric) no és sinó una hipòtesi interpretativa que realitza el lector empíric, el lector model serà, al seu torn, la hipòtesi interpretativa que l’autor empíric basteix (i textualitza) sobre el lector model. Dit d’una altra manera: lector i autor model no són altra cosa que estratègies textuals (l’una, des de la perspectiva de la producció; l’altra, des de la perspectiva de la recepció) que, en acoblar-se, permeten el funcionament ideal o canònic de la praxis textual.

Autor i lector models, doncs, no coincideixen amb –respectivament- l’emissor real del text [literari] i amb els receptors efectius.

Umberto Eco: El lector model és un conjunt de condicions de felicitat, establertes textualment que han de ser satisfetes per tal que el contingut potencial d’un text quede plenament actualitzat.

Aquest lector model implica [...] una competència enciclopèdica que suposa domini d’una llarga sèrie de codis i subcodis que van des del mateix sistema lingüístic fins als marcs (frames), les regles estilístiques o els quadres intertextuals, factor aquest que es troba ja, com a element menys sistemàtic, a la perifèria de l’enciclopèdia.»

(El gest poètic, cap a una teoria del poema, Vicent Salvador, Ed. Del Bullent, València, 1984)