LA COMPOSICIÓ

 

1. La diferència entre composició i derivació rau en el fet que en la composició intervenen dos radicals i en la derivació només apareix un radical al qual s’adjunta un afix (destruc+ ció, in+fidel).

Els mots compostos:

Ø      Des del punt de vista semàntic, fan referència a un únic concepte, que no correspon a la simple addició del significat de les dues parts que el formen (el mot verdblau denota un color especial que no és l’addició del verd i el blau).

Ø      Formen una unitat compacta i funcionen com a mots simples. Els elements nominals que intervenen en la formació de compostos no poden ser represos per un pronom.

 

2.  TIPUS DE COMPOSTOS

Davant dels problemes per distingir-los, de vegades, dels derivats o els sintagmes lliures, considerarem compostos els tipus de construccions següents:

 

a)      mots formats per un radical precedit d’un dels prefixos tònics inclosos per Fabra (preposicions reals de la llengua –sobre, contra- i formes clàssiques que en llatí o grec ho eren i mantenen el comportament propi d’aquesta classe de mots (post, anti). S’hi exclouen els prefixos àtons (a-, en-, des-...)

b)      els formats per dos radicals nominals, adjectivals o verbals i que no poden ser la lexicalització d’un sintagma.

c)      Compostos formats per dos elements de la mateixa classe, dos noms o dos adjectius. En aquest cas la flexió no és al final del mot sinó en el primer element o, per a alguns parlants, en els dos.

 

 

3. LA COMPOSICIÓ PRÒPIA

 Són aquells compostos que no estan formats per la unió de dos elements seguint els processos sintàctics propis de la llengua, és a dir, els que no tenen un origen sintagmàtic.

 

3. 1. COMPOSTOS NOMINALS

  1. [V+N]: parallamps,  netejavidres, penjarobes, portaavions.
  2. [[V+nt]N + N]: portantveus i mesclantaigües (no n’hi ha més).
  3. [n + [V+nt]N]: terratinent, vianant, radiooient, televident.
  4. [V + V]: alçaprem, giravolta.
  5. [N + N]: ferrocarril, filferro, terratrèmol, autopista, pastadents, capvespre, voravia.

3.2. COMPOSTOS VERBALS

  1. [N + V]: camatrencar, corglaçar-se ... (són poc productius però no existeixen en la resta de llengües romàniques tret de l’occità).
  2. [Adj/Adv + V]: primfilar, malparlar, malacostumar... (poc productiu)

 

3.3. COMPOSTOS ADJECTIVALS

  1. [N + Adj/ Participi]: camacurt, drogoaddicte, totpoderós, alatrencat, bocabadant, fefaent, televident, radiooient, maldient...
  2. [ Adj/Adv + Participi [V + nt]Adj]: primmirat , versemblant (Adj); benvingut malsonant, benestant, malhumorat, malaguanyat, malintencionat. (Adv).
  3. [Adj + Adj]: agredolç, fisicoquímic, hispanoargentí, grecoromà.

 

3.4. ALGUNS CASOS FRONTERERS AMB LES UNITATS DE FORMACIÓ SINTAGMÀTICA

  1. [N + N]N: vagó restaurant, nord-est, verd poma, cotxe bomba, ciutat dormitori, blau turquesa, aiguamel, sud-oest...
  2. [Adj + Adj]Adj: sordmut, blaugrana, (diccionari) català-francés, (conflicte) russotxetxé.

 

 

 

4. LA COMPOSICIÓ CULTA

Són aquells formats per radicals que pertanyen a una llengua clàssica, el llatí o el grec.

La terminació del primer element d’aquests compostos acostuma a ser una –i o una –o: cromosoma, apicultor.

 

4.1. COMPOSTOS FORMATS PER DOS ELEMENTS CULTES.

S’anomenen homogenis quan els dos radicals pertanyen a la mateixa llengua.

Radicals grecs: xenofòbia, democràcia, hemeroteca, psicosomàtic.

Radicals llatins: viticultura, oleoducte, apicultor.

 

Els compostos heterogenis són aquells formats per un radical llatí i un de grec:

Radical llatí + radical grec: taurofília, ecografia, pluviòmetre, lumbàlgia, audiometria.

Radical  grec + radical grec: etnocidi, hidròfug.

 

4.2. COMPOSTOS FORMATS PER UN ELEMENT CULTE I UN DE PATRIMONIAL

  1. Grec/llatí + forma patrimonial: agroturisme, electroxoc, narcotràfic; fluviomarí, audiomudesa.
  2. Forma patrimonial + grec/ llatí: comunicòleg, rumorologia, cocaïnòman, filmoteca; canaricultura, petrolífer, insecticida (en aquests tres últims casos no està clar si el primer element és patrimonial o llatí).

 

 

LLISTA DE PREFIXOS TÒNICS

ante-  antefirma, antediluvià

anti-  antidopatge, antienzim, antifeixisme

apo- apotípic

arxi- arxifonema, arximilionari

auto- autodestrucció, autosuficient

avant- avantprojecte, avantbraç

circum- circumcentre, circumpolar

contra- contraatac, contracarril

endo- endotèrmic, endoflebitis

entre- entreacte, entrellum

epi- epifenomen, epicicle

ex  expresident, exgovernamental

exo- exocèntric, exotèrmic

extra-   extraradi, extralimitar-se

hemi-   hemiparàsit, hemisimètric

hiper-   hipercorrecció, hipermercat

hipo-    hipocalòric, hipoventilació

infra-   infrastructura, infraroig

inter-   interacció, interlínia

intra-   intracel·lular, intravenós

macro- macrocosmos, macroeconomia

mega-   megaconcert, megalòman

meta-   metafase, metafísic

micro-  microcirurgia, microprocessador

mono-   monolingüe, monopatí

no-       no-bel·ligerància, no alineat

pan-   pancromàtic, pancatalanisme     

para-  parapsicologia, paramilitar

peri-   pericèntric, pericrani

pluri-  plurilingüe, plurianual

poli-    policlínica, poligènesi

post-    postgrau, posguerra

pre-     precombustió, precristià

pro-     prooxidant, ptocònsul

pro-     progàmeta, progestacional

proto-  prototip, protocervell

pseudo- pseudocientífic, pseudoproblema

quasi-   quasicontracte, quasidelicte

       retro-    retroacció, retrovirus

      semi-    semicercle, semidesnatat sobre-   sobrecella, sobrevolar

       sota-    sotabarba, sotacopa

sots-    sotsdirector, sotssecretari

sub-      subconjunt, subratllar

super-  superhome, superdotat

 supra-  suprasensible, suprarenal

ultra-   ultramar, ultraterrenal     

uni-     unifamiliar, unidimensional

vice-   vicepresident, viceministre

 

 

 

 

Bibliografia: Gràcia, Lluïsa, Formació de mots: composició dins Gramàtica del Català Contemporani, dirigida per Joan Solà, Editorial Empúries, Barcelona, 2002