| El Periķdico - ediciķ impresa
ARTICLE //
PETIT OBSERVATORI
FRENAR PENSANT EN L'ALTRE
josep maria espinās
La vida és plena d'incidents, d'ančcdotes,
fets que un cop s'han explicat ja podem oblidar. L'interčs o
la grācia del fet s'acaba en ell mateix, no se'ns acut
treure'n cap conclusiķ. Del que ara us explicaré no puc
limitar-me a dir "curiķs, increīble, gairebé miraculķs".
A
la sortida del túnel de Mont-Blanc, a un camiķ italiā no li
funcionen els frens. Un altre camiķ, que circula davant seu,
se n'adona. ŋI quč fa? Deixa que el camiķ sense frens es vagi
acostant, que l'atrapi, fins que els dos camions s'enganxen
l'un a l'altre. I el de davant frena per tots dos. La maniobra
exigia, evidentment, no tan sols uns nervis molt sōlids, sinķ
també un admirable sentit de la solidaritat.
I aleshores he
pensat en aquesta frase: "Frenar per un altre", i m'ha semblat
que tenia molt sentit, més enllā de la mecānica
automobilística. S'ha de saber frenar en determinades
ocasions, hem d'aprendre a deixar-nos atrapar. Suposo que,
instintivament, molts pares ho fan quan juguen amb els seus
fills petits. Corren una mica i es deixen atrapar. Perquč el
nen o la nena augmenti la seva au- toestima, que en diuen ara,
perquč tingui una alegria. I el pare ha de fer-ho subtilment
perquč no es vegi com una descarada concessiķ.
Penso que és
una actitud que, en determinades circumstāncies, pot ser molt
sāvia en una societat competitiva. En l'ensenyament, en
l'activitat professional, en la vida social. Crec que a
vegades és formativament molt eficaį que el mestre es deixi
atrapar per l'alumne; que l'oficial es deixi atrapar per
l'ajudant; que la persona més culta, o enginyosa, d'una
reuniķ, estimuli perquč l'atrapin els altres.
S'ha de fer
amb elegāncia, amb discreciķ. Deixar-se atrapar no ha de ser
un acte de supčrbia condescendent. El veritable valor de no
mantenir sempre la distāncia, de deixar- se atrapar, és que
respon a una voluntat de no barrar el pas. Ni abandonar a qui
no pugui seguir-nos. Hi ha una carretera que hem de compartir
sense que ningú prengui mal.
Noticia publicada a la
pāgina 006 de l'ediciķ de Divendres, 2 d'abril de 2004 de El
Periķdico - ediciķ impresa Per veure la pāgina completa,
descarregui l'arxiu en format PDF
|
|
Ediciķn en
castellano | EL
PERIŌDIC D'ANDORRA
