Esperit crític

Josep-Maria Terricabras

Al llarg de la història s'ha discutit repetidament quines són les característiques més pròpies dels humans, aquelles que ens identifiquen com a espècie, enmig de totes les altres. Hi ha hagut moltes respostes i moltes opinions. En qualsevol resposta que es doni, em sembla clar que s'hi ha de subratllar la importància del llenguatge. Certament, la capacitat d'enraonar ens diferencia molt fortament dels altres éssers. La gràcia del llenguatge en els humans -parlin la llengua que parlin- és que no som capaços només de repetir sons o de fer frases predeterminades, sinó que som capaços de crear, d'inventar, de fer frases i expressions que ningú no ens ha dit abans.
Ningú no discuteix tampoc que el llenguatge va estretament lligat amb el pensament. Alguns encara s'entretenen discutint què va primer, si el pensament o el llenguatge. En tot cas, el que és ben clar és que els éssers que no parlen com nosaltres tampoc no pensen com nosaltres. En aquest sentit, som únics.
Si disposem, doncs, de capacitats tan poderoses com les de parlar i pensar, com és que sovint tenim tan poca traça a l'hora d'exposar els nostres pensaments? Més encara: si no els sabem exposar gaire bé, no deu ser perquè no som capaços de pensar gaire bé? Això posa en evidència que no n'hi ha prou a tenir capacitats si aquestes no es cultiven. Descartes ja ho va dir aviat farà quatre-cents anys: que el bon sentit és la cosa més ben repartida del món, però que no tothom en sap fer prou bon ús. Això va provocar que ell desenvolupés tot un mètode.
Efectivament, el que més ens falta als humans és esperit crític. No vull dir, però, que tots hàgim de ser especialment punxeguts o criticaires. De fet, hi pot haver persones que sempre estiguin descontentes amb tot i que, en canvi, tinguin poc esperit crític, que consisteix més aviat en capacitat de reflexió, d'anàlisi, per anar-se formant una opinió pròpia. El que cal és capacitat per escoltar l'altre, per comparar arguments, per exposar les pròpies idees. Si cal, després ja vindrà la crítica. Per fer tot això, però, és imprescindible adquirir un bon domini del llenguatge: explotar les seves enormes possibilitats per al matís, per al contrast, per a la correcta formulació d'una idea.
Si volem sobreviure com a persones, haurem de promoure l'esperit crític. Perquè avui, i cada dia, estem decidint si volem ser ciutadans o simplement súbdits.


(Avui, 20 de febrer del 2005)

EXERCICIS:

18. Identifica les idees principals i secundàries de cada paràgraf.  Tot seguit, resumeix el text.

19. Justifica si s’hi acompleixen o no les regles de coherència de Charolles: