Al llarg
de la història s'ha discutit repetidament quines són les característiques més
pròpies dels humans, aquelles que ens identifiquen com a espècie, enmig de
totes les altres. Hi ha hagut moltes respostes i moltes opinions. En qualsevol
resposta que es doni, em sembla clar que s'hi ha de subratllar la importància
del llenguatge. Certament, la capacitat d'enraonar ens diferencia molt
fortament dels altres éssers. La gràcia del llenguatge en els humans -parlin la
llengua que parlin- és que no som capaços només de repetir sons o de fer frases
predeterminades, sinó que som capaços de crear, d'inventar, de fer frases i
expressions que ningú no ens ha dit abans.
Ningú no discuteix tampoc que el llenguatge va estretament lligat amb el
pensament. Alguns encara s'entretenen discutint què va primer, si el pensament
o el llenguatge. En tot cas, el que és ben clar és que els éssers que no parlen
com nosaltres tampoc no pensen com nosaltres. En aquest sentit, som únics.
Si disposem, doncs, de capacitats tan poderoses com les de parlar i pensar, com
és que sovint tenim tan poca traça a l'hora d'exposar els nostres pensaments?
Més encara: si no els sabem exposar gaire bé, no deu ser perquè no som capaços
de pensar gaire bé? Això posa en evidència que no n'hi ha prou a tenir
capacitats si aquestes no es cultiven. Descartes ja ho va dir aviat farà
quatre-cents anys: que el bon sentit és la cosa més ben repartida del món, però
que no tothom en sap fer prou bon ús. Això va provocar que ell desenvolupés tot
un mètode.
Efectivament, el que més ens falta als humans és esperit crític. No vull dir,
però, que tots hàgim de ser especialment punxeguts o criticaires. De fet, hi
pot haver persones que sempre estiguin descontentes amb tot i que, en canvi,
tinguin poc esperit crític, que consisteix més aviat en capacitat de reflexió,
d'anàlisi, per anar-se formant una opinió pròpia. El que cal és capacitat per
escoltar l'altre, per comparar arguments, per exposar les pròpies idees. Si
cal, després ja vindrà la crítica. Per fer tot això, però, és imprescindible
adquirir un bon domini del llenguatge: explotar les seves enormes possibilitats
per al matís, per al contrast, per a la correcta formulació d'una idea.
Si volem sobreviure com a persones, haurem de promoure l'esperit crític. Perquè
avui, i cada dia, estem decidint si volem ser ciutadans o simplement súbdits.
(Avui, 20 de febrer del 2005)
EXERCICIS:
18. Identifica les idees principals i secundàries de cada paràgraf. Tot seguit, resumeix el text.
19. Justifica si s’hi acompleixen o no les regles de coherència de Charolles: