Cent anys amb valor

R. Ventura Melià





[?] que hem travessat una curta època en la han desenvolupat la seua tasca alguns escriptors notables, no podem afirmar que comparable al XV o que ens trobem a l´Edat d´Argent. Ni or ni argent valen per a catalogar una fotuda època sense autonomia, institucions pròpies, sense ensenyament oficial de la llengua, ni recolzament a la tasca editorial, [?] al contrari, persecució, prohibició, repressió i dificultats de tota mena. I [?] això, en aquest horitzó situar l´origen, formació i maduresa d´Enric Valor a cavall de la República, la guerra, la dictadura i la transició a la democràcia. Tot el qual podria dir un estudiant d´ensenyament mitjà.
Però d´aquest escriptor de Castalla, podria assenyalar una síntesi entre la voluntat noucentista, amb aquesta arrel tan valenciana –pensem en el pare Fullana i Bernat i Baldoví–, la recuperació del fons folklòric no lliure d´una ingenuïtat assumida, i contra el corrent dominant del realisme, [?] socialista, de l´esquerra, pretesa progressista i nacionalista; un rebrot de la fantasia, [?] la de Borges, impostada (no es basa en res del seu país), o el més reaccionari Tolkien, de tanta sort hui, enmig un escenari de mida estreta, que desembocà en un cicle novel·lesc més social i amb càrrega ideològica de primer nivell, sense oblidar el fons d´humanisme, sentimentalisme i bonhomia. El que complica l´obra, li dóna riquesa i fa d´aquest escriptor el contrari d´un model, sense escola, enmig un no man´s land, [?], fecund, pels llibres tan diversos, entre la gramàtica i la cavalleria (rondallística).
La cultura alemanya, finesa i noruega començaren així, entre el segle XVIII i el XIX o en el canvi de segle del XIX al XX. El valencians no [?]inventar-se una llengua, com els noruecs, ni transposar una literatura de la tradició oral. [?] tenien de clàssics de primera fila, [?] la normalització no havia mai quallat, no havia tingut abast o efecte multiplicador, la feina era feixuga, desagradable, entre la catacumba, la incomprensió, el silenci i l´autoodi. [?], ell volia fer el camí de l´oral a la literatura escrita quan el món anava a l´inrevés, tornant a una oralitat inconscient homogeneïtzada i deixava la galàxia Gutenberg i s´[?] en el món de la imatge virtual, de la realitat múltiple i simultània.
Valor va [?], va viure prou per veure els resultats, parcials si es vol, però positius, i de retruc en fou beneficiat, de l´escola, l´edició, la universitat i fins i tot els poders institucionals. No crec que mai ho hagués esperat i [?] seria el primer sorprès. Ell ha viscut per veure la llengua popular, menystinguda, convertida en llengua de cultura i oficial, i ell com a representat reconegut. La fórmula compromís i entreteniment, idees avançades del segle XIX i ficció codificada ha donat resultat, té un futur obert i un [?] de lectors. Tota pedra fa [?], diria l´escriptor del cicle de .

(Levante-EMV, 24 de novembre de 2010)