Sempre quedava amb elles perquè com a mi agradava caminar de bon matí. [?]alçaven mig adormides i [?]anaven a la platja on reuníem. Ens véiem cada dia al principi del passeig marítim i començàvem la caminada matinal.

-- [?] has portat hui? -va dir Júlia.
--Sí, vaig dir que [?] portaria - vaig dir. Ací tens.

Vaig traure el llibre embolicat amb paper de regal i [2 pronoms] vaig donar.
--Ai, quina il·lusió! Fa temps que vullc llegir i per fi [?] podré fer. Ma mare ha comprat un parell però no han agradat massa -va dir Júlia.
--Jo pensava que agradava la novel·la de suspens i per això vaig comprar- va replicar sa mare.
--Sí, però els llibres suecs creen addicció i [?]he de deslliurar.
-- El que és important és que no [?] oblideu de llegir --vaig acabar la discussió.

El sol començava a lluir en l'horitzó i [?] acostàvem a la fi del trajecte. Quan [?] vam arribar despedírem com cada dia.

--Que tingueu un bon dia - vaig dir.
--Ja vorem demà si fa bo - van contestar elles.

Llavors, vaig anar xino-xano pel camí de la via cap a casa. vaig dutxar i vaig fer un esmorzarot d'eixos per a no oblidar fàcilment.