LA OBRA

Tot un escriptor

L´obra de Valor és un intent de normalització cultural i literària i demostra la fidelitat a la vida i la memòria

Josep Ballester

En aquests moments se me´n fa difícil i complex fer una nota urgent sobre l´obra literària d´Enric Valor. I això és així no sols per per la seua extraordinària riquesa i envergadura, sinó, sobretot, pel colp que acabem de rebre.

El nostre escriptor va iniciar l´experiència com a narrador en plena joventut amb una sèrie de relats curts: Narracions de la Foia de Castalla i Narracions Intranscendents, posteriorment reeditades sota el títol de Narracions perennes. Aquest seria l´inici. Després vindria el gran treball creatiu de la reformulació del nostre univers rondallístic, producció on es manifesta, des del meu punt de vista, el tarannà narrador i on la llengua de Valor esdevé un autèntic model literari.

Vet ací que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, hi havia un senyor que inventava històries, allò que diuen un senyor escriptor. Per nom se´l coneix com Enric Valor. Nascut al muntanyam meridional d´un País, moltes vegades inexistent i d´altres exagerat. Alt i prim com el flautista d´Hamelín, amb un barret de senyor de casa bona, de tarannà amable, on la cordialitat és el primer sentiment que t´atrapa quan el tens davant, d´una gran memòria que aprofita per a explicar contarelles d´un temps molt antic i posseïdor d´una conversa afable. Aquest excelálent saltimbanqui de la paraula era un veritable pou de saviesa.

Universos i personatges

El motiu pel qual va escriure les rondalles fou per poder seguir conreant l´escriptura. Recordem que en uns temps tenebrosos, on la ignomínia i el silenci per decret campaven pertot arreu, va decidir optar per la literatura com una manera, quan fos possible, de continuar creant universos i personatges. Desitjava que en quedés constància del nostre bagatge contístic. I que l´oblit no fes presència sobre la tradició, tot amb la forma literària i personal de l´home de Castalla.

El cabal cultural que nosaltres coneixem amb el nom de rondalla en altres indrets s´anomena fairytale, cuento popular, conte de fées o mŠrchen. Aquestes històries tan nostrades les trobem amb petites variacions al nord d´Europa, als diferents pobles d´Aràbia, a l´Índia o més enllà de la Xina. Tot un patrimoni de la humanitat que penetra en el moll de l´os de cada llengua. Hom ha dit que poques coses revelen millor l´ànima d´un poble que les seues rondalles. I segurament és cert.

En un viatge pel Canadà, una amiga va conèixer alguns dels indis originaris d´aquelles contrades, després de sopar, una senyora gran de la tribu contava històries als més menuts. La forastera li demanà que li traduís alguns d´aquells contes, la sorpresa fou que la gran majoria, ella ja les coneixia, però amb la particularitat i les situacions del seu país. I algunes d´elles li les havia contades la seua àvia o les havia llegides a Enric Valor.

Cal deixar ben clar que les intencions de l´autor de L´ambició d´Aleix en la seua tasca amb la rondallística no té res a veure amb el moviment científic i d´investigació folklòrica que representen els estudis Max Müller, Edward Taylor, Vladimir Propp, Bruno Bettelheim, Lévi-Strauss, Greimas o Maxime Chevalier. Valor no fa de les rondalles una matèria d´estudi sinó un element creatiu, la primera matèria de la literatura. Don Enric no va ser solament un recolálector sinó un creador. Per damunt de tot és un escriptor que ha assumit aquestes rondalles i les ha elaborades, tot fent-les seues, però sense trencar el fil de la tradició, de manera que, tot seguint el seu esquema bàsic, composa una autèntica obra d´art.

La tradició més propera

Després vindria, a l´inici dels anys seixanta, L´ambició d´Aleix. Tota una illa narrativa en la nostra tradició més propera. I vint anys després apareix el primer volum de la trilogia Cicle de Cassana: Sense la terra promesa. L´obra es va completar amb Temps de batuda i Enllà de l´horitzó. Un extraordinari esforç de rescatar de l´oblit i de reconstruir un món que desapareix de la memòria colálectiva.

Per a qui escriu aquestes ratlles, a banda del gran militant de l´idioma i un més que notable novelálista, el senyor Valor és la confirmació literària una part important de la qual naix en la infantesa, en la seua infantesa particular, moment en què son pare li contava aquelles històries fantàstiques, aquell univers mític i simbòlic que li va envair tots els porus de la pell, aquelles històries misterioses i extraordinàries per on es passejaven una desfilada de captaires, princeses, reis, ogres, llenyataires, fades, cavallers, gnoms, criats, gegants i alguna que altra bruixa. Personatges tots que representaven en la ment de l´aprenent a escriptor la primera fascinació i, segurament, la més impactant petja que provoca el fet literari.

En això m´agradaria citar Charles Dickens, a propòsit d´aquest encís, l´autor londinenc digué: «Caputxeta Roja fou el meu primer amor. Tenia la sensació que, si m´hagués casat amb Caputxeta Roja, hauria conegut la felicitat completa». I és que les rondalles fascinaren l´escriptor anglés tant com han fascinat a milers de xiquets i xiquetes al llarg del temps i a l´ample de la geografia. A qui se li nega el plaer de conèixer les rondalles de Valor o d´altres autors i tradicions no sap el que es perd en imaginació i en estímul per a la vida. No dic res nou quan apunte que aquells contes ofereixen als infants noves dimensions de la realitat, ajuden a estructurar els somnis i enriqueixen la seua personalitat, sense oblidar el plaer de sentir contar o de llegir aquestes històries, que sembla, de vegades, resten al calaix de l´oblit.

L´obra literària de Valor és un intent de voluntat de normalitat cultural i literària. Demostra la fidelitat a la seua manera d´entendre la vida, la memòria i fins i tot la geografia més personal i colálectiva. Amb Enric Valor ja som un poc més a prop de la Terra promesa.