Un rondallista universal

Valor rep el doctorat Honoris Causa de la Universitat. . j. aleixandre

Gema Lluch

La principal diferència de les rondalles de Valor radica en el fet de tractar-les com una novelála

Popularment, l´escriptor valencià Enric Valor és conegut sobretot per les 36 rondalles que va adaptar al seu particular llenguatge. Formen part del primer i segon volum de l´Obra Literària Completa (Gorg, 1975). Després, el 1984, van ser editades per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià en vuit volums. En l´actualitat trobem dues edicions al mercat, l´edició de l´editorial Bullent i la d´Albatros i Tàndem Edicions, ilálustrades pels valencians Francesc Santana i Enric Solbes. La diferència d´aquesta darrera edició amb les anteriors és que en aquest cas les narracions originals han estat adaptades per Rosa Serrano per a uns lectors infantils. Totes dues mantenen el mateix títol: Rondalles valencianes d´Enric Valor.

Parlar de rondalles valencianes és parlar d´una part del nostre passat, de la nostra història com a poble. És parlar d´uns contes que generació rere generació els nostres avantpassats han aconseguit fer arribar fins els nostres dies. I ho han aconseguit gràcies a una ferma voluntat de no oblidar què eren: autèntics narradors d´històries.

Però, què és una rondalla? Quan parlem de rondalla ens referim a una narració de fets presentats com a imaginaris, que utilitza una sèrie de fórmules fixes que inicien el relat i el tanquen com, per exemple «Fa molts anys, moltíssims anysÉ», «Diu queÉ», «Fa segles hi haviaÉ», «Això era i no era, si era bé i si no també», «Conte contat, conte acabat», «Si en vols més, para el cabàs» per iniciar el relat o «Xibilim, xibilam, la rondalla s´ha acabat. Per la ximeneia se´n va el gat i el fum se n´ix pel forat. Si la rondalla vos agrada una gerreta de mel al qui l´ha contada i una altra al qui l´ha escoltada; i si no vos agrada, tireu-la dalt de la teulada» per finalitzar-la. Però el tret que la diferència d'altres tipus de narracions és, precisament, el caràcter anònim i la forma de transmissió oral; en definitiva, el fet de ser un relat que pertany a la cultura oral d'un poble.

La rondalla como una novela

Per aquesta raó -a més d´altres- hi ha grans diferències entre la rondalla que es contava antigament en unes societats on no es coneixia la lletra escrita, on ningú no sabia escriure ni llegir; entre la rondalla que persones com els germans Grimm o Valor escrigueren en els seus llibres i entre les rondalles que avui en dia els nostres xiquets i xiquetes lligen o escolten de boca dels seus mestres o dels seus pares.

La principal diferència de les rondalles de Valor amb altres corpus rondallístic radica en el fet de tractar la rondalla com una novelála i, alhora, dirigir-se a dos tipus de lectors diferents. Per una part, l´edició completa és una lectura perfecta per als adults; per un altra, la versió adaptada per Rosa Serrano proposa una lectura d´interés innegable per als infants.

Enric Valor parteix d´uns esquemes rondallístics que formaven part de la nostra cultura com a poble però també de la rondallística universal; alhora, aquests esquemes rondallístics universals els particularitza en adequar-los a un lector valencià, en ubicar les històries a la Serra i la Foia de Castalla o a Bèlgida, en descriure els paisatges del Puig Campana o de l'Aitana i acosta el lector a la cultura popular en utilitzar un llenguatge ric i particular d'unes contrades valencianes específiques. De fet, si ens veiérem obligats a haver de destacar un tret de les rondalles de Valor, aquest seria sobretot l´ús del llenguatge que hi utilitza. Són un exemple d´un discurs pont entre l´oralitat i l´escriptura: locucions, comparacions, frases fetes i refranys amaren el valencià utilitzat per Valor, un valencià farcit d´expressions genuïnes encara vives. Així, els personatges de les rondalles valorianes parlen a cau d´orella, treballen a corre-cuita, caminen a grans camallades; després de treballar, acaben baldats com una soca o com un lluç; també poden agafar un botó, mirar de gaidó o de fit a fit, i parlar amb un filet de veu.

Són personatges units a l´entorn, coneixedors exactes de la realitat que els envolta. Només així s´explica que les muntanyes es transformen en cingles, rambla, serra, foia o cimal; els menjars, en torrons de Xixona, carabassat, padou de Castalla, tramussos de la Ribera, figues de Benicarló, taronges de Carcaixent, cacauets de l´horta de València, ensucrades d´Alcoi, torrat d´Elx o només tortells, massapans, llepolies; les plantes, en timó, pebrella, fenoll o ginebre.

Privilegis del llenguatge

Gaudir del llenguatge d´Enric Valor ha estat un del privilegis de tots aquells que ens hem acostat a la seua obra. No en va, Enric Valor ha crescut entre dues cultures: com a nen de Castalla, ha format part d'una cultura oral en la qual diferents personatges del poble i la família, li contaren les rondalles que formaven part d'una cultura popular compartida; però, alhora, com a persona alfabetitzada, com a intel.lectual, és membre important d'una cultura impresa.

Cal recordar de nou les paraules que li dedica Sanchis Guarner en el pròleg a la primera edició de les Rondalles: «Els valencians actuals no s'han adonat del gran servei que Enric Valor ret al País, salvant d'una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més significatius, més bells i més desconeguts».

Però a diferència d'altres escriptors de rondalles, la finalitat d'Enric Valor no era la d'un folklorista sinó la d'un novelálista que vol escriure i en fa ús d'uns esquemes argumentals que va escoltar quan era un nen. Com recordava Rosa Comes en el llibre Valoriana. Estudis sobre l´obra d´Enric Valor (universitat Jaume I), les seues versions responen al més essencial plaer per l´escriptura, són farciments en què els recursos purament literaris vessen pels cantons de les frases i els paràgrafs. Són adaptacions subversives dels relats que corren per la nostra oralitat.


Titular anterior :
La millor tradició literària Siguiente titular :Adéu, mestre
© Levante. El Mercantil Valenciano. Traginers, 7 - 46014 VALENCIA
informacion.levante@sicon.net - webmaster.levante@sicon.net - publicidad.levante@sicon.net