La millor tradició literària

Josep Piera

M´acaben de donar per telèfon la notícia de la mort d'Enric Valor. I em demanen, també, l'´escriptura d´aquest recordatori d´urgència.

No m´agraden les necrològiques oficials, ni el plany de llàgrimes retòriques, ni fer cap llistat de les mencions d´honors o dels greuges rebuts, que solen dedicar-se a la mort de personatges significatius, especialment quan es tracta d'escriptors, i, menys encara, quan la vida i l'obra d'aquests la tinc per verament important, com és el cas d'Enric Valor.

Perquè en un escriptor com Enric Valor, que ha esdevingut un símbol de dignitat cívica i un mestre de llengua per a les noves generacions, la mort de la persona només fa que engrandir l´obra. Perquè els vers símbols, quan representen la dignitat i la civilitat humanes, no moren amb la persona que els ha encarnat, sinó que esdevenen més valuosos, més reals, més plens en el seu significat venerable.

Enric Valor ha mort amb una vida feta i una obra literària acabada que, ara mateix, forma part de l'imaginari colálectiu dels valencians. Per això, ni el seu nom ni la seua obra, lligats al món meravellós de les rondalles, al paisatge profund d'una Castalla recòndita, no moren amb ell, sinó que senzillament tornen al lloc d´on provenen, que no és altre que el món fantàstic dels mots, és a dir, ara sí que són, definitivament, part de la millor tradició literària dels valencians i patrimoni de la llengua catalana que tant magníficament va saber treballar i defensar. En vida i obra. Com cal. ÷